Ningú ha dit en l'exterior que Catalunya no pugui democràticament, pacíficament, fer un referèndum per decidir el seu futur”...











El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, ha assegurat aquest diumenge que en l'exterior ningú ha dit que Catalunya no pugui fer un referèndum.

“Ningú ha dit que Catalunya no pugui votar, tothom accepta que això és factible. Ningú ha dit que això no es pugui fer. Ningú ha dit en cap escenari que Catalunya no pugui democràticament, pacíficament, fer un referèndum per decidir el seu futur”, ha dit en una entrevista del ‘3/24′ recollida per Europa Press.

Ha argumentat que fa 40 anys, quan es van celebrar les primeres eleccions de la democràcia, també va haver-hi impediments com la falta d’un cens o diversos partits il·legalitzats, però es van fer perquè la gent tenia la “urgència” de canviar l”status quo’.

“Fem memòria històrica, d’on venim fa 40 anys, quins ha passat i on estem avui”, ha demanat el conseller, que ha s’ha mostrat convençut que l’1 d’octubre es podrà votar.

També s’ha mostrat sorprès per les declaracions del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que ha advertit que la fiscalia actuarà “sense complexos” contra els voluntaris del referèndum.



http://www.vilaweb.cat/noticies/romeva-sobre-el-referendum-a-lexterior-ningu-ha-dit-que-catalunya-no-pugui-votar/

Volem un país així ?

¿Volem viure en un Estat que té un ministre d'exteriors que volia confiscar paperetes i urnes el 9N i ho tornaria a fer? 

I que diu que segrestarien durant 24 hores els Mossos?

 ¿Volem viure en un país de pandereta, del segle XIX, que no aprova el Corredor Mediterrani i sí, en canvi, l'Operació Catalunya?

¿Volem viure en un país que judicialitza la polílica i politiza la justícia? 


¿Volem viure en l'Estat que multa ANC, Òmnium, consellers, president i presidenta, que inhabilita càrrecs públics i que utilitza la Fiscalia només per a ús partidista?

 Volem un país que "se cepilla" el Estatuto i "se carga" el sistema sanitario catalán?

 Volem el país que mata toros i que prohibeix titelles? 

¿Volem un país que permet 
 conspirin amb diners públics i no dimiteixi ningú i que no permet que es xiuli en un estadi?

¿Volem viure en el país de Rato, Bárcenas, Fórmula 1, Palma Arena, Rita, Gurtel, Fabra i mil casos més? 

¿Volem viure en el país que arxiva el cas del Metro de València i que paral·litza el Prat?

Volem viure en el país de la Renfe? 
¿Volem viure en un país que deroga el Decret pel Multilingüisme? 

¿Volem el país del Madrid de Florentino i Ronaldo i les seves estafes fiscals i arbitrals?

Volem continuar així o preferim viure millor? Deixem enrere tanta porqueria, tanta inmoralitat, tanta indecència, tant feixisme i tanta intolerència. Deixem enrere l'Estat que ens espolia i que és a la cua de tot i, en canvi, és líder en caos, retallades, trens que no funcionen i corrupció.

Capgirem la situació. Votem i siguem lliures. Per un país millor, més net i més transparent. Diguem sí a les urnes i diguem sí a un nou país, més democràtic.  



http://in.directe.cat/daniel-ruiz-trillo/blog/17365/volem-un-pais-aixi

Deu raons per les quals els catalans no podem seguir a España

JOSEP M. TERRICABRAS

Avui m’hauria agradat comentar moltes coses: per exemple, la bogeria de les autoritats valencianes de voler proposar el xinès mandarí com a tercera llengua del país, després del castellà i de l’anglès. (Del català o valencià, com vulgueu, es veu que no cal ni parlar-ne). O també el resultat de les eleccions basques i gallegues d’ahir a la nit. Però, de cap manera, no vull deixar passar l’oportunitat de referir-me només a la campanya “10.000 a Brussel·les”, que dissabte vinent val portar 10.000 catalans a Brussel·les per fer conèixer a l’opinió pública internacional la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació per, si tot va bé, decidir democràticament la independència de Catalunya. 

Tots sabeu que la iniciativa va sorgir de manera espontània, gairebé fortuïta, d’un article d’Enric Canela fa pocs mesos. Des de llavors, hi ha hagut una onada increïble d’adhesions personals i de grups, una gran quantitat de trobades locals, de resolucions municipals, que han anat engruixint el projecte. Jo l’he recolzat des del primer moment. No solament perquè acostumo a recolzar totes les propostes que caminen en la mateixa direcció, siguin grans o petites, siguin individuals o col·lectives, siguin més o menys brillants, més o menys tímides o espectaculars, sinó perquè crec que aquesta anada a Brussel·les ha estat  una manera de visibilitzar, d’internacionalitzar la nostra legítima aspiració a ser presents en el món com allò que som: una nació antiga, que ha estat poderosa, que ha estat, i és encara, culta, avançada, dialogant, però que es troba oprimida perquè se li nega allò que pràcticament no es nega a ningú, que és el dret de decidir el propi futur. Això és el que han pogut fer i podran fer nacions com Montenegro, Groenlàndia o Escòcia. Per què Catalunya no? 

És una iniciativa sorgida des de la base, absolutament transversal i integradora, feta amb il·lusió, impulsada per una exigència democràtica difícil de rebatre. S’hi han afegit moltes persones per raons molt diverses, però totes amb el mateix objectiu. És lamentable, en canvi, constatar la reacció majoritària –gairebé unànime– dels parlamentaris catalans a Europa, que troben que les coses ja estan bé, que ells ja diuen el que han de dir, que no hem de molestar, que... Si tot anés tan bé, no ens hauríem de queixar. Si ells fessin sentir la nostra veu, nosaltres no hauríem de cridar. Permeteu ara que citi les deu raons perquè era necessari  ser a Brussel·les que en Toni Strubell em va fer arribar i que ell va escriure en anglès perquè les puguin llegir com més representants polítics europeus millor: 

«10 raons per les quals els catalans no poden continuar formant part d’Espanya: 

1. Perquè Espanya refusa que els catalans puguin decidir el seu futur polític. 
2. Perquè Espanya és al·lèrgica a la llengua i a la cultura catalanes. 
3. Perquè els funcionaris espanyols fan cas omís, sistemàticament, de la llengua catalana. 
4. Perquè el 10% d’impostos del PIB perduts a Espanya està enfonsant la nostra economia. 
5. Perquè encara són vigents les sentències repressives dictades per Franco. 
6. Perquè Espanya ignora sistemàticament les crides de l’ONU contra la impunitat franquista. 
7. Perquè les fosses comunes de les víctimes de Franco encara són tabú. 
8. Perquè els tribunals espanyols anul·len sistemàticament les lleis catalanes. 
9. Perquè Espanya encara llueix noms de carrers que honoren nazis i feixistes. 
10. Perquè els catalans són objecte constant d’assetjament militar i religiós. 

CAP EUROPEU NO POT DEIXAR D’ENTENDRE AIXÒ» 

Certament, és perquè volem ser ciutadans normals d’un país normal, que ens manifestàrem a Brussel·les i allà on sigui. I si ara 10.000 anem a Brussel·les, d’aquí a poc hauríem d’anar 50.000 a Madrid, per exemple!


Informa: TERRICABRAS-FILOSOFIA.CAT


Més del 70% de la població catalana vol el referèndum...Rajoy no és ningú per dir als catalans que no poden votar, i en això, sortosament, gairebé tots hi estem d’acord.

NOTÍCIES. Es tanca una bona setmana per als partidaris del referèndum. La llista de bones notícies no és precisament curta. Primera: malgrat tots els intents de desestablització, el govern català i la majoria que li dona suport apareixen perfectament alineats. Segona: les declaracions de Junqueras, Puigdemont i Romeva sobre alguns aspectes tècnics del referèndum demostren que els deures s’estan fent bé, i que hi ha -de moment- respostes per a cada nou interrogant. Tercera: el bloc unionista comença a dividir-se entre els que encara mantenen que “el referèndum no es farà” i els que, com Inés Arrimadas, comencen a témer que l’Estat no podrà evitar-lo, i que el que tocarà és intentar desprestigiar-lo i boicotejar-lo. Quarta: la portada de Politico, un dels mitjans europeus de més influència, presenta una Catalunya acollidora i respectuosa amb la identitat dels nouvinguts. I cinquena: l’espai dels comuns cada cop té més problemes per mantenir estàlvia la seva neutralitat. Les rellevants declaracions del pare espiritual del projecte, Jordi Borja, són molt significatives en aquest sentit. A Barcelona, només la forta resistència de la vella guàrdia d’ICV impedeix que Ada Colau faci el pas definitiu cap al suport -amb entusiasme o sense- a la consulta de l’1 d’octubre.
MOSSOS. Hi ha altres notícies que afavoreixen el sobiranisme, però que no són gens bones. El boicot del govern espanyol als Mossos d’Esquadra suposa una mostra de nerviosisme que frega la desesperació. En plena alerta terrorista, que el ministeri de l’Interior integri l’Ertzaintza a l’Europol i en deixi fora la policia catalana, obeint lògiques de partit i d’intercanvi de favors, és una irresponsabilitat difícil de qualificar. Divendres vam saber també que el ministeri d’Hisenda vetava la convocatòria de 500 nous aspirants a mosso. És una demostració palmària que el govern de Rajoy tracta el govern català com un enemic. I aquest és el seu drama: a partir d’ara, tot el que faci Madrid per escanyar Puigdemont i Junqueras perjudicarà el conjunt de la població catalana, els independentistes i els que no ho són, tots els contribuents, que tenen tot el dret a exigir que els seus governants els protegeixin i no els utilitzin per a les seves batusses.
PARTICIPACIÓ. Quan es diu que més del 70% de la població catalana vol el referèndum, no s’està parlant només de democràcia. S’està dient que la majoria s’identifica amb un subjecte polític amb dret a decidir el seu futur -incloent-hi, esclar, un futur compartit amb Espanya-. L’alcalde socialista de Terrassa ha dit: “No soc ningú per dir a la gent que no voti”, i aquesta veritat tan simple s’anirà imposant arreu, sobretot quan la logística del referèndum vagi prenent forma; les dades de l’enquesta que publica avui l’ARA demostren que ja existeix una majoria prou sòlida disposada a no fer cas de les amenaces, i anar a votar  o no, o quedar-se a casa, però per decisió pròpia, en tot cas, perquè Rajoy no és ningú per dir als catalans que no poden votar, i en això, sortosament, gairebé tots hi estem d’acord.





Catalunya "seguirà surant" malgrat els "il•lusos enterradors" que intenten enfonsar-la....Puigdemont a la Fira del Tap:








El president ha comparat la situació del país amb la d'un tap de suro. 

"Un tap té la capacitat de resistir i sempre acaba surant. Així podem definir el moment que viu del país", 


ha reblat. El cap de l'executiu lamenta que hi hagi gent que "vulgui enfonsar Catalunya", i ha reivindicat l'actitud dels catalans davant "els que intenten ofegar-nos". Carles Puigdemont reconeix "la poderosa força" que té l'Estat però assegura que el país se'n sortirà, "com sempre ha fet". 


http://www.directe.cat/noticia/615702/puigdemont-a-la-fira-del-tap-catalunya-seguira-surant-malgrat-els-illusos-enterradors-que-

Les tres universitats públiques de Barcelona han presentat aquesta setmana un memorial de greuges que, com sempre, acaba tenint de titular l'infrafinançament...

Junqueras promet que el referèndum es farà en les «mateixes condicions» que unes eleccions

El vicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que el referèndum sobre la independència que pretén convocar el Govern l'1 d'octubre es farà "com sempre es fan les convocatòries electorals, amb les mateixes condicions i característiques" dels processos electorals a Catalunya.

En la seva intervenció aquest dissabte al primer Consell Nacional d'ERC des que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés la data i pregunta del referèndum, Junqueras ha apel·lat a la voluntat d'assolir la plenitud democràtica i a evitar que el futur de Catalunya estigui "en mans d'un govern profundament antidemocràtic", en referència al govern espanyol presidit per Mariano Rajoy.


Així mateix, Junqueras ha criticat que el ministeri de l'Interior no hagi col·laborat en la convocatòria de la junta de seguretat de Catalunya en els últims vuit anys al·legant a la situació política a Catalunya, cosa que, per Junqueras, "posa en risc la seguretat de tots els ciutadans", mentre que ha insistit en la idea que els Mossos d'Esquadra puguin accedir a les dades de l'Europol.


Accelerem cap al referèndum

Jardins de Laribal, 100 anys !!! del primer parc públic a la muntanya de Montjuïc, que va dissenyar el francès Jean-Claude-Nicolas Forestier

El roserar de la Colla de l'Arròs és la part més extensa i plana dels jardins de Laribal

El jardí com a obra d’art total

Aquest any és el centenari de la primera obertura al públic dels jardins de Laribal, el primer parc públic a la muntanya de Montjuïc, que va dissenyar el francès Jean-Claude-Nicolas Forestier

A diferència dels francesos, els espanyols seguiran pagant com fins ara per utilitzar el telèfon a Andorra